You are currently browsing the tag archive for the ‘Romàntica’ tag.

Es una verdad universalmente admitida que un hombre soltero y dueño de una cuantiosa fortuna necesita una esposa.

Por muy poco conocidos que sean los sentimientos u opiniones de tal hombre cuando llega por primera vez a una localidad, las familias vecinas tienen dicha verdad tan grabada a fuego en sus mentes como para considerarlo legítima propiedad de cualquiera de sus hijas.

Només llegint el principi de Orgullo y prejuicio el lector ja es pot fer una idea clara del què tractarà la història que es disposa a llegir. Aquest és un llibre que ens mostra els costums, les relacions i la moral social de finals de segle XVIII i principis del XIX tot narrant una història que comença amb l’arribada d’un jove, ric i solter, el Sr. Bringley, a Netherfields, que aviat s’enamorarà de la Jane, una noia tendre i comprensiva provinent d’una família modesta amb cinc filles per presentar en societat. A partir d’aquest moment sorgiran les complicacions, els malentesos, l’orgull, els prejudicis…

Una de les coses que més m’ha agradat d’aquesta novel·la és la gran capacitat que té Jane Austen, l’autora de Orgullo y prejuicio, per reflectir la societat d’aquella època. M’ha semblat molt interessant la manera en què parlen els personatges d’aquesta història, sempre amb molta pulcritud i educació, i a vegades, amb certa hipocresia.

Una de les característiques estilístiques de Jane Austen és la sintaxi que utilitza en la seva narració ja que és una mica enrevessada i dificulta la comprensió i traducció.

La pròxima lectura que faci de l’autora serà en anglès, perquè no em vull perdre aquesta peculiaritat ni moltes d’altres…

També es pot trobar la pel·lícula de la novel·la, però, jo, com a petita divulgadora de la lectura que sóc, us recomano que us llegiu el llibre abans de veure la pel·lícula, que també us la recomano.

Jane Austen personalmente en persona

Jane Austen personalmente en persona


Camille és una jove de 26 anys que mal viu en unes golfes, està molt prima i ni tan sols menja, neteja despatxos per la nit i té un do per la pintura.

Philibert, el veí de Camille, prové d’una família noble sense diners i està vivint en un pis immens del que podria estar desallotjat, és tartamut i es passa el dia venent postals al costat d’un museu d’història. Franck, és el company de pis de Philibert, un cuiner que es passa mitja vida treballant i l’altra mitja dormint, grunyint a la gent, menjant de qualsevol manera i anant a visitar a Paulette, la seva àvia, que viu en una residència geriàtrica.

Des del moment en que Camille se’n va a viure amb el seu veí i el seu company de pis, les coses comencen a canviar i fa que aquests quatre personatges que en un principi eren força desgraciats, comencin a sentir-se una mica més feliços.

Aquest llibre, personalment en persona, penso que no omple, és un llibre passatemps, per dir-ho d’alguna manera, té escrit fàcil que fa que es llegeixi en poc temps.

L’autora d’aquest llibre, Anna Gavalda, va deixar que es fes la pel·lícula de Juntos, nada más amb la protagonista d’Amélie (Audrey Tautou) fent de Camille. A mi em va agradar més la pel·li que no pas el llibre, és estrany, però a vegades passa.

Anna Gavalda personalmente en persona

Anna Gavalda personalmente en persona


Advertencia! Dubto que aquest comentari del llibre li agradi als múltiples lectors d’aquests bloc.

Babi és una adolescent a punt de fer la selectivitat, una estudiant exemplar i de família amb diners.

Step és força el contrari, és un noi que li agrada arreglar les coses a cops de puny, fer carreres de motos il·legals i reptes amb els amics.

Però alguna cosa té la capital italiana que farà que tots dos sentin una atracció molt forta i no puguin viure separts l’un de l’altre ni un moment.

És un llibre romàntic, em va agradar bastant, tot i que hi ha moments en la narració que es fan molt pesats, sobretot en els capítols que hi ha flash backs, però bé alguna cosa hi ha que et fa seguir amb la lectura.

Federico Moccia, l’autor d’aquest llibre, va intentar editar aquest llibre farà uns quants anys, però no va tenir èxit entre les editorials. No va ser fins el 1992 que va pagar de la seva butxaca l’edició. Va tenir tant d’èxit entre la gent que ha arrivat a ser un súper vendes.

Ho voglia di te és la segona part d’aquest llibre, del qual també s’ha fet pel·lícula, cosa que no m’acaba d’agradar perquè sempre em passa que veig la pel·lícula i després sóc incapaç d’enrecordar-me de les escenes que m’imaginava jo, però tot i així, segueixo veient les pel·lícules basades en llibres.

Ella se vuelve, molesta. Esta vez ya no sonríe, ni siquiera de mentira.

-Quita la mano de la ventanilla.

-¿Y dónde quieres que la ponga?

Ella pulsa un botón

-No puedo decírtelo: mi padre está presente.

La ventanilla eléctrica empieza a subir. Él espera hasta el último instante y después aparta la mano.

-Nos vemos.