You are currently browsing the tag archive for the ‘Juvenil’ tag.


Charlie Bucket és un nen de família pobre que viu en una casa a les afores de la ciutat on es troba la fàbrica de xocolata més important del món. El propietari de la fàbrica, en Willy Wonka, decideix convidar a cinc nens perquè visitin la meravellosa i sorprenent fàbrica de xocolata. Per tal de poder visitar la fàbrica els nens hauran d’aconseguir un Golden Ticket present en una de les diverses xocolatines Wonka.

En Charlie, acompanyat pel seu avi Joe, és un dels afortunats que tindrà l’ocasió de viure una experiència inoblidable a la misteriosa fàbrica, junt amb l’Augustus Gloop, un nen molt golafre, el Mike Teavee, un noi que es passa el dia mirant la televisió; la Veruca Salt, que és una nena consentida i aconsegueix tot allò que desitja i la Violet Beauregarde, la qual te el rècord d’hores mastegant un xiclet. Allà és on coneixerà l’excèntric propietari i els Oompaloompas, unes curioses criatures que treballen dins la fàbrica i que en Williy Wonka va conèixer en un viatge a Loompaland.

 Feia molt de temps que em volia llegir algun llibre infantil (i no tant infantil) de Roald Dahl, l’escriptor de Charlie and the Chocolate Factory, perquè havia llegit bones crítiques dels seus llibres i, la veritat, és que és un llibre molt divertit i amb un vocabulari senzill, amb situacions un mica malèvoles però que fan passar una bona estona.

Una de les coses que més m’ha agradat, a banda de l’humor negre emprat, són els jocs de paraules que utilitza per anomenar els dolços o, fins i tot, els cognoms dels personatges que apareixen a la novel·la, com és el cas de Mark Teavee o Augustus Gloop.

També cal esmentar la feina de Quentin Blake, l’il·lustrador dels contes infantils de Roald Dahl, penso que paga la pena llegir-se una edició que tingui aquests dibuixos perquè són força bonics.

Com a curiositat, us explicaré que per commemorar el 30è aniversari de la publicació d’un dels llibres més reconeguts de Dahl, The BFG (The Big Friendly Giant), The Royal Mail va posar a la venta un sèrie de segells amb les il·lustracions de les històries més famoses de l’autor i, entre elles, es troba Charlie and the Chocolate Factory.

Penso que és una original commemoració, potser amb aquesta tirada de segells es van enviar més cartes i tot, vaja… Si més no, jo ho hagués fet!

segell Charlie and the Chocolat Factory

segell Charlie and the Chocolate Factory

 Recomano aquest llibre a tots aquells que els hi agradi o és vulguin iniciar en les lectures de Dahl, també recomano l’adaptació cinematogràfica de Charlie and the Chocolate Factory que va dirigir Tim Burton i, ja posats, aprofito també per recomanar un parell de contes escrits per l’autor, que es diuen Cordero Asado i Galloping Foxley, els quals es poden trobar en el llibre Relatos de lo inesperado (Tales of the Unexpected).

 Us deixo amb una adaptació cinematogràfica que va dirigir Alfred Hitchcock del conte Cordero Asado (Lamb to the Slaughter)

‎’ How thin will he be? ‘ asked Mrs Teavee anxiously.


’ I haven’t the foggiest idea ‘, said Mr Wonka. ‘ And it doesn’t really matter, anyway, because we’ll soon fatten him up again. All we’ll have to do is give him a triple overdose of my wonderful Supervitamin Chocolate. Supervitamin Chocolate contains huge amounts of vitamin A and vitamin B. It also contains vitamin C, vitamin D, vitamin E, vitamin F, vitamin G, vitamin I, vitamin J, vitamin K, vitamin L, vitamin M, vitamin N, vitamin O, vitamin P, vitamin Q, vitamin R, vitamin T, vitamin U, vitamin V, vitamin W, vitamin X, vitamin Y, and, belive it or not, vitamin Z! The only two vitamins it doesn’t have in are vitamin S, because it makes you sick, and vitamin H, because it makes you grow horns on the top of your head, like a bull. But it does have in it a very small amount of the rares and most magical vitamin of all them, vitamin Wonka.

‘And what will that do to him? ‘ asked Mr Teavee anxiously.


’ It’ll make his toes grow out until they’re as long as his fingers… ‘


Oh, no! ‘ cried Mrs Teavee


’ Don’t be silly ‘ said Mr Wonka. 
’ It’s most useful. He’ll be able to play the piano with his feet. ‘


Roald Dahl personalmente en persona

Roald Dahl personalmente en persona

Després de Crepuscle, la relació de la Bella Swan i l’Edward Cullen segueix en el llibre Luna Nueva o Lluna Nova.

En aquesta segona entrega l’Edward decideix deixar la relació amb la Bella, perquè la seva família ha de marxar de Forks.

Els mesos següents a aquest fet, la Bella es passa el dia estudiant, treballant i a més a més, cada nit té malsons, vaja… La seva vida és un infern des que va desaparèxier l’Edward. Però l’aparició d’en Jacob Black, un antic amic que viu a la reserva de La Push, fa que la vida de la Bella tingui una mica més de sentit.

Però… perquè hagi marxat l’Edward, no vol dir que estigui fora de perill, ara, més que mai, té problemes.

Aquesta segona entrega de la tetralogia m’ha decebut bastant, el nus, o els capítols on hi ha més intriga els he trobat molt fluixos. També, estic d’acord amb el que em va dir una amiga, aquests llibres són un pel masclistes en el sentit de que la dona és la que cuina, la que neteja, la que renta i l’home és qui tota l’estona l’està protegint i vigilant. Ara amb el segon llibre m’he adonat de que tampoc és un llibre que t’omple, no trobo que estigui gaire ben escrit, de totes maneres, em llegiré els dos llibres que queden, per a veure si canvio d’opinió.


Stephenie Meyer, personalmente en persona

Stephenie Meyer, personalmente en persona

Júlia i Gil han de fer un treball sobre una notícia per la carrera, tots dos estudien periodisme. Fullejant mil diaris troben una simple notícia d’una adolescent problemàtica que apareix morta en un descampat. Entre en Gil i na Júlia descobriran el per què de la seva mort, qui ho va fer i el més important la veritat de tot plegat.

Quan tenia dotze anys vaig descobrir l’escriptor Jordi Sierra i Fabra i des d’aleshores m’he llegit més de vint llibres seus, penso que és un escriptor de llibres juvenils molt bo, coneix molt bé els adolescents i sap com explicar el que senten i el que pensen. Els seus llibres han estat traduïts a molts idiomes i ha guanyat bastant premis literaris. Encara que, penso que els llibres que escriu són més per noies que no pas per nois, però això ja depèn de cadascú.

La Bella, una adolescent de disset anys, se’n va a viure a Forks, el poble on viu el Charlie (el seu pare). A Forks sempre plou i fa mal temps i això a la Bella no li agrada gaire, però a l’institut del poble coneix l’Edward Cullen, un noi força estrany que la seva bellesa el té fascinada. Amb el pas del temps la Bella descobreix que l’Edward és un vampir i la seva relació amorosa es veurà en perill més d’una vegada.

Hi ha tres coses de les quals estic completament segura.

Primera, que l’Edward és un vampir.

Segona, que hi ha una part d’ell que anhela beure’s la meva sang.

I tercera, que estic incondicionalment i perdudament enamorada d’ell.

Això és el que diu la protagonista d’aquesta història, la Bella Swan, en un moment de la història i que també està escrit a la contraportada del llibre. Temptador, oi?

Sthepenie Meyer ha volgut fer una saga amb aquesta història d’amor entre una humana i un vampir, després del Crepuscle hi ha Lluna Nova i l’últim que ha escrit és Eclipsi, tot i que encara queda un quart llibre.

Hi ha parts del llibre en que els diàlegs que hi ha entre la Bella i l’Edward és fan molt pesats, sempre acaben parlant del mateix: que el seu amor és impossible. Espero que en els següents llibres no passi el mateix, perquè llavors es quan se’t fa avorrit i els deixes de llegir, com em va passar amb la trilogia Memòries d’Idhún (Laura Gallego).

És un llibre d’unes cinc-centes pàgines, però en un obrir i tanca d’ulls te’l acabes, perquè enganxa moltíssim.

La Irene és una adolescent apassionada per la música, ella toca el violí i el piano. En unes vacances que fa amb la seva família coneix en Tomi, un noi força estrany que té molta facilitat per aprendre música.

Gràcies a en Yárchik, un amic de la Irene, descobreix que en Tomi podria tenir el mateix síndrome que W.A Mozart.

Penso que és un llibre que està molt ben escrit, un dels personatges que m’agrada més és en Yárchik, l’amic ucraïnès de l’Irene, un noi estrany diferent als altres adolescents, madur i l’apassiona la música clàssica.

És un llibre per a adolescents i jo el recomano entre els 14 i 15 anys , que és quan me’l vaig llegir jo.

En Gonzalo Moure, que és l’autor d’aquest llibre, li van donar el premi Gran Angular 2003 per El Síndrome de Mozart.

¿Qué es la música?

Yárchik escuchó la pregunta de Irene y pareció dudar. Sostenía la viola entre sus manos, apoyada en las rodillas y miraba hacia ella sin pronunciar una palabra.

Por fin cerró los ojos, antes de decir:

-Calquiera diría que la música es simple música. Y puede que sea verdad. Pero la música es algo más, es la explicación de lo que no necesita explicación.

Irene se rió, antes de decir:

-A medida qe hablas mejor el español se te entiende menos.

Yárchik también rió, o casi:

-Quiero decir que la música trata de explicar lo que ya está ahí: el mundo, la armonía, la belleza, la razón de las cosas. No hacemos música: explicamos esas cosas.