En Colin coneix a la Chloé en una festa d’aniversari del gos d’Isis. A partir d’aquell dia comencen un idil·li en un món on les portes, al tancar-se, fan soroll de petó sobre una espatlla nua, els ratolins parlen amb gats i es poden pescar anguiles a l’aigüera per preparar exquisits plats.

Un nenúfar al pulmó dret fa que Chloé emmalalteixi i que el seu entorn canviï, fent que els espais es deformin i els objectes envelleixin.

La espuma de los días, una novel·la escrita per Boris Vian, explica, amb una delicadesa inusitada, l’evolució de dues històries d’amor. Al llarg de la narració els personatges van modulant com a conseqüència de la realitat que els envolta fins a punts en què la preocupació, l’obsessió o la malaltia s’apoderen del seu dia a dia.

Vaig agafar aquest llibre amb cert recel ja que no m’acostumen a agradar les històries amb tocs de fantasia però la veritat és que l’estil poètic en què està escrit em va captivar des de les primeres pàgines.

Em va fer molta gràcia el to satíric que empra Boris Vian a expenses de Jean-Paul Sartre, autor de La náusea, ja que crea un personatge aficionat a col·leccionar tota mena d’objectes i edicions inèdites del seu autor preferit, que es diu Jean-Sol Partre.

Fa poc es va fer una versió cinematogràfica de La espuma de los días, on Audrey Tautou fa el paper de Chloé i Romain Duris de Colin.

Boris Vian, a banda de ser un dels escriptors francesos més originals del segle XX, era enginyer, poeta, músic i va traduir alguns autors de novel·la negra. Aprofito l’ocasió per comentar que l’autor de La espuma de los días va escriure Escupiré sobre vuestra tumba amb el pseudònim de Vernon Sullivan, novel·la que va ser molt polèmica en la època en què es va publicar ja que consideraven que era “un ultratge a la moral i els bons costums”.

Ja per acabar i aprofitant que ha sortit anomenat Sartre, tinc la necessitat de deixar-vos un article interessant de Quim Monzó que es va publicar ja fa uns anys al Magazine de La Vanguardia, val la pena llegir-se’l.

Boris Vian personalmente en persona

Boris Vian personalmente en persona

-¡Hola…! -dijo Chloé.

-¡Ho…!¿Usted ha sido orquestrada por Duke Ellington? -preguntó Colin. Y luego huyó, porque tenía la convicción de haber dicho una estupidez.

Chick lo detuvo cogiéndolo por uno de los faldones de la americana.

-¿Adónde vas así? ¿No te vas a ir ya? ¡Mira…!

Se sacó del bolsillo un librito encuadernado en tafilete rojo.

-Es el original de Paradoja sobre el vómito, de Partre…

-Así que lo has encontrado por fin -dijo Colin.

Luego se acordó de que huía y huyó.

Alise le cerró el paso.

-¿Se va usted sin haber bailado ni una sola vez conmigo? -le recriminó.

-Perdóneme -dijo Colin -, pero acabo de hacer una tontería y eso me impide quedarme.

Anuncis