La Bella, una adolescent de disset anys, se’n va a viure a Forks, el poble on viu el Charlie (el seu pare). A Forks sempre plou i fa mal temps i això a la Bella no li agrada gaire, però a l’institut del poble coneix l’Edward Cullen, un noi força estrany que la seva bellesa el té fascinada. Amb el pas del temps la Bella descobreix que l’Edward és un vampir i la seva relació amorosa es veurà en perill més d’una vegada.

Hi ha tres coses de les quals estic completament segura.

Primera, que l’Edward és un vampir.

Segona, que hi ha una part d’ell que anhela beure’s la meva sang.

I tercera, que estic incondicionalment i perdudament enamorada d’ell.

Això és el que diu la protagonista d’aquesta història, la Bella Swan, en un moment de la història i que també està escrit a la contraportada del llibre. Temptador, oi?

Sthepenie Meyer ha volgut fer una saga amb aquesta història d’amor entre una humana i un vampir, després del Crepuscle hi ha Lluna Nova i l’últim que ha escrit és Eclipsi, tot i que encara queda un quart llibre.

Hi ha parts del llibre en que els diàlegs que hi ha entre la Bella i l’Edward és fan molt pesats, sempre acaben parlant del mateix: que el seu amor és impossible. Espero que en els següents llibres no passi el mateix, perquè llavors es quan se’t fa avorrit i els deixes de llegir, com em va passar amb la trilogia Memòries d’Idhún (Laura Gallego).

És un llibre d’unes cinc-centes pàgines, però en un obrir i tanca d’ulls te’l acabes, perquè enganxa moltíssim.

Anuncis