Cambio mi vida por la tuya

Vicky Townsley, una soltera de trenta-cinc anys, és directora d’una revista femenina de Londres. Un dia la seva cap, al veure que la Vicky té moltes ganes de trobar l’home de la seva vida i formar una família decideix fer un experiment: intercanviar dues vides durant un mes. La Vicky se’n anirà a Connecticut a viure amb dos nens i un marit (que segons descriu l’autora d’aquest llibre és molt guapo) i, la mare d’aquests nens se’n anirà a viure a Londres a casa la Vicky i treballarà a la revista, després d’aquest experiment les dues hauràn d’escriure un artícle sobre com com han passat aquest mes.

Cambio mi vida por la tuya és un dels llibres més dolents que m’he llegit. Uns diàlegs pèssims, unes descripcions poc elavorades, explotació d’adjectius, quan dic explotació d’adjectius em refereixo a que la Jane Green troba un adjectiu culte i el fa servir moltíssim, en comptes de trobar sinònims o evitar-los. Els diàlegs que hi ha entre els protagonistes són molt poc madurs per ser gent que ronda els trenta anys. Vaja, no parla així ni una adolescent.

No sé com pot ser aquest llibre un best seller. I encara entenc menys com el New York Times pot fer una crítica positiva dels seus llibres. No m’he llegit més llibres d’aquesta autora, ni ho penso fer, però alguna cosa em diu que tots estàn escrits amb la mateixa “gràcia”.

Jane Green, personalmente en persona. Veient aquesta foto ara s’entén tot.