El tiempo entre costuras

Sira Quiroga aprèn a cosir en un taller d’alta costura de Madrid a les ordres de doña Manuela.

Abans d’esclatar la guerra civil espanyola la protagonista decideix anar al Marroc i refer la seva vida amb en Ramiro, un poca-vergonya que la deixarà plantada a la primera de canvi amb una factura estrepitosa per pagar en un hotel tangerià i sense diners per pagar-la.

Davant d’aquesta situació se’n va a Tetuan, allà es on coneixerà una hostalera, coneguda com La Matusera, que l’ajudarà a reconstruir la seva vida tot obrint un atelier. El que Sira no sap és el que haurà d’arriscar en un futur per saber cosir i fer els vestits més bonics per les dones dels alts càrrecs del Protectorat del Marroc.

María Dueñas, l’autora de El tiempo entre costuras, ha fet que estigui enganxada a les pàgines de la seva novel·la fins el final. És una història plena d’aventures, traïcions, desil·lusions, alegries… Vaja… una novel·la que no treu la son i fa que un s’estigui fins a hores intempestives submergit en la lectura.

Una de les coses que no m’ha agradat és la manera en què acaba la novel·la, em va deixar força desconcertada, al acabar-me’l vaig pensar que no sabia com acabar el llibre i és va inventar un final fàcil i, des del meu punt de vista, com el que hauria escrit un nen o un adolescent. Passat un temps vaig comentar la novel·la amb una altra persona, que també se’l havia llegit, i em va dir que el final tampoc li havia agradat, li va semblar que l’autora volia seguir la història en una altra novel·la.

Si algun liretuer s’ha llegit el llibre i vol compartir la seva opinió sobre el final ja sap…

María Dueñas personalment en persona